Taurines

Un any més, la Diputació de València aposta decididament per la Plaça de Bous com a espai museístic. Entorn de les dues grans fires taurines de la ciutat, la de Falles i la de Juliol, la corporació provincial converteix el cós en una galeria d’art de primer nivell, en la qual un ampli ventall d’exposicions posa de manifest que el toreig, a més d’art, és cultura.

Aquestes Falles es commemoren cinquanta anys de la reinauguració de la Plaça de Bous de València. Precisament el mateix dia de la posada de llarg de la remodelació va prendre l’alternativa Ricardo de Fabra, torero valencià nascut a Alcàsser i criat a Torrent, a qui es dedica la primera de les set exposicions que es podran contemplar durant el cicle faller.

El perímetre inferior del cós acull també dues exposicions fotogràfiques: «Tauromàquia mediterrània», dels germans Pedro i Rafael Mateo, i «El bou, de principi a fi », obra d’Alberto de Jesús. Tant uns com l’altre —valencians tots— arrepleguen, al llarg d’una completa selecció d’imatges, instants de gran bellesa de la nostra festa. D’altra banda, els accessos als tendidos estan decorats amb la cartelleria taurina que va anunciar els festejos celebrats a València durant l’any de la reforma, el 1968, de la qual es compleix mig segle en aquest 2018.

A més, com es tracta d’englobar totes les manifestacions culturals taurines, la plaça acull una altra mostra dedicada als festejos populars, als nostres famosos "bous al carrer". Organitzada per la Federació de Penyes, l’exposició se centra en una modalitat concreta de tan arrelada i mil•lenària cultura: la del "bou amb corda". Fotografies i utensilis propis de tan singular espectacle s’arrepleguen en una mostra en la qual el visitant podrà "arrimar-se" més que mai al bou gràcies a quatre imponents bous dissecats, obra del taxidermista valencià José Ros.

Totes i cadascuna de les cinc exposicions esmentades s’ubiquen en el perímetre inferior de la plaça de bous, però encara hi ha més. Vegen si no: dalt, en el primer pis, es recopila, en més de mig centenar d’imatges, el transcórrer artístic de la temporada taurina de 1968, una campanya de grans èxits que va quedar retratada a través de l’objectiu dels Finezas, una de les sagues de fotògrafs més arrelades en aquesta terra. Juntament amb aquesta, la sempre bella estampa del bou brau al camp és l’eix de la setena i última exposició, en la qual a l’animal, convertit en un ésser quasi mitològic, se li ret homenatge mitjançant una antologia gràfica d’una altra de les firmes de més reputació en el món del bou: la dels Arjona.